Del 8 al 11 de noviembre, en el Espacio Joven la Fontana del barrio Barcelonés de Gracia, se celebra la Sexta Mostra de Cine Indígena de Barcelona, una ventana al universo audiovisual de los pueblos indígenas y, en concreto, sus luchas en defensa de la tierra, el territorio y sus identidades culturales.
En esta sexta edición de la Mostra de cine indigena de Barcelona, las películas proyectadas evidencian la relación que existe entre «el territorio y la identidad cultural» en las cosmovisiones indígenas, relación que fundamenta «su supervivencia como pueblos». Documentales, películas de ficción y animaciones de realización indígena hablan, en primera persona, de las resistencias frente a la entrada en sus territorios ancestrales de empresas transnacionales extractivas de recursos naturales (mineras, madereras, hidroeléctricas, agroalimentarias, etc.). Y de unas identidades culturales propias en resistencia y al mismo tiempo en evolución, que defienden el equilibrio entre el ser humano y la naturaleza, las relaciones equitativas entre hombres y mujeres y el reconocimiento de sus valores y saberes ancestrales.
La programación de este año presenta una selección de una quincena de películas participantes y premiadas en Premio Anaconda 2011 «La imagen de Todos los pueblos » (Perú, 2012) y al 10º y 11º Festival Internacional de Cine y Video de los Pueblos Indígenas (Ecuador 2010 y Colombia 2012). La Muestra de Cine Indígena de Barcelona está organizada por alterNativa Intercambio con Pueblos Indígenas y la Coordinadora Latinaomericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas * (CLACPI) que, desde 2006, nos acercan a los procesos comunicativos de los pueblos indígenas a través del cine, para apoyar el ejercicio de sus derechos.
En medio de un clima de incertidumbre motivadas por la crisis económica, social y también cultural, donde la política pública de cooperación tampoco se ha escapado de los recortes, la Muestra nos da la oportunidad de aprender de los pueblos indígenas la digna resistencia frente a las agresiones a nuestros derechos y de una convivencia respetuosa y sostenible con la tierra.
Documentales y películas proyectadas.
El oro o la vida (Documental)
Poble Indígena: Maya mam, maya k’iche’, maya kaqchikel, maya q’eqchi’, maya q’anjobal, maya ixil y altres pobles mayes i mestissos de Guatemala, Honduras i El Salvador | 56:30 min | Guatemala, 2011 | Direcció i producció: Alvaro Revenga–Caracol Producciones i Victorino Tejaxún.
Goldcorp és la companyia d’or canadenca amb major expansió a Centre Amèrica, una àrea fortament afectada per l’activitat minera de les transnacionals, i amb greus impactes en la vida de les persones, les comunitats i el medi. A Honduras i a El Salvador la indignació i la organització creixen cada dia. A Guatemala més de 50 pobles mayes han decidit posar fre a l’expansió minera a través de les Consultes Comunitàries. És una lluita que tot just comença.
Gran Premi Anaconda 2011, pel·lícula guanyadora del Festival Anaconda 2011 «La imagen de todos los pueblos». Premi Especial a la Defensa del Territori i Llocs Sagrats de l’XIè Festival Internacional de Cine y Vídeo de los Pueblos Indígenas 2012.
Godedzo Dzedzo. Aprender lo nuestro (Documental)
Pobles Indígenes: Zapotecos de San Andrés Solaga, Oaxaca | 27 min | Mèxic, 2009 | Direcció i producció: Juan José García
«Hem de tornar a escoltar als nostres ancians…». Aquest és el missatge de Godedzo Dzedzo, documental extret de la serie “Educación Indígena. Experiencias Ejemplares”, on es mostra l’esforç d’un grup de professors d’origen indígena per a incorporar un procés d’aprenentatge en el que els estudiants es converteixen en investigadors de la seva pròpia cultura. Cada membre de la comunitat esdevé un informant clau, i els estudiants, tesistes que sistematitzen sabers, valors i llengües pròpies.
Mu drua, Mi tierra (Documental)
Poble Indígena: Emberá katio-mulata | 22 min | Colòmbia, 2011 | Direcció i producció: Mileidy Orozco Domic – Organización indígena de Antioquia
Amb una gran sensibilitat, Mu Drua (La meva terra) narra com Mileidy, indígena embera katio de la comunitat de canaduzales de mutata- Antioquia veu la seva terra i ens mostra la relació amb la seva família, la natura, les vivències i els costums d’aquesta comunitat.
Menció Especial Festival Anaconda 2011. Premi Especial “Òpera Prima” i Reconeixement Especial a la realitzadora Mileidy Orozco a l’XIè Festival Internacional de Cine y Vídeo de los Pueblos Indígenas 2012.
Poble Indígena: Kisêdjê, Mato grosso | 11 min | Brasil, 2011 | Direcció i producció: Kamikia, Winti, Kambrinti, Kokoyamaratxi i yaiku kiedje- Vídeo nas aldeias.
Original i divertida narració d’un mite del poble Kisêdjê. Una noia dorm en secret amb els seus germans. Quan la descobreixen, l’obliguen a casar-se amb un d’ells. Però aquest la tracta malament, la pren per boja, i un dia intenta ofegar-la al riu. A partir d’aquest fet, les dones de la comunitat s’organitzaran per a planificar la seva venjança…
Nuwayve Maara, La mejor semilla de Mara (Documental)
Pobles Indígenes: Wayuu | 12:45 min | Venezuela, 2010 | Direcció i producció: Direcció col·lectiva, Centre de producció audiovisual radial.
L’escola intercultural bilingüe “Nuwauye Maara” (La millor llavor de Maara) és un espai emergent que va començar a través de la iniciativa de la professora Griselda Méndez. Amb el pas del temps s’ha convertit en un espai per a la comunitat “El Porvenir”, permetent rescatar els valors i sabers culturals del seu poble.
Entretejiendo la vida: Escuela de género, generación y familia (Documental)
Pobles Indígenes: Embera Chamí, Embera Eyabida, Embera Dóbida, Senú y Guna-Dule| 8 min | Colòmbia | Direcció i producció: Sabinée Sinigui, David Sierra Márquez y Juan Carlos Jamioy Juagibioy- Organización Indígena de Antioquia
L’Escola de Promotores i promotors indígenes des de la perspectiva dels Drets Humans i l’Equitat de Gènere, neix al 2007 com una aposta política de l’Organització Indígena d’Antioquia i planteja la necessitat de construir relacions més justes i equitatives entre dones i homes als espais comunitaris, familiars i polítics de les comunitats indígenes d’Antioquia.
Pueblos Indígenas y cambio climático (Documental)
Pobles Indígenes: 23 pobles indígenes del món | 21 minuts | Indonèsia, 2010 | Direcció i producció: LifeMosaic
Una mostra de com viuen, senten i preveuen el canvi climàtic pobles indígenes d’Àsia, Àfrica i Amèrica. Una visió que complementa l’anàlisi ecologista sobre aquest tema, a través de les veus de qui, pels seus modes de vida, entren en conflicte o corren el risc de desaparèixer per l’avenç de la industrialització i l’addicció humana als combustibles fòssils.
Nuestra casa grande (Experimental animació)
Poble Indígena: Guarayo | 5 min | Bolivia 2011 | Direcció i producció: Samuel Pérez, Maria Reneé Urquiza, Tomas Candia – CEFREC, CAIB.
Una anciana guaraya li explica a la seva néta com vivia el seu poble antigament i com les empreses fusteres van destrossar l’equilibri entre humans i natura a les seves terres.
Menció especial Festival Anaconda 2011
La semilla y la piedra (Documental)
Poble Indígena: Ixil | 58 min | El Salvador, 2010 | Direcció i producció: Trípode Audiovisual.
Fa cinc segles els espanyols van penetrar per la força a les terres i la cultura del poble Ixil. Fa quatre dècades, la guerra civil guatemalenca els va expulsar a les muntanyes i els va robar moltes de les seves propietats. Ara, l’explotació minera i hidroelèctrica a la regió Quiché els fa sentir de nou amenaçats. Al nord de Nebaj, el caserío La Libertad s’organitza per resistir. Pensen que la invasió de les empreses estrangeres és una prolongació de l’última guerra… o l’inici d’una de nova.
Ragiñ Epu Mapu. Entre dos mons: missatges d’ancians i joves maputxe (Doc)
Pobles Indígenes: Maputxe | 51 min | Xile/ Estats Units, 2008 | Direcció i producció: Ariel López
El vídeo documenta la història i la lluita dels maputxe per mantenir viva la seva cultura al Xile actual. Seguint la vida de José Pablo Painen, jove estudiant maputxe, Ragiñ Epu Mapu mostra el conflicte que comporta deixar la comunitat nativa per anar a estudiar a la ciutat. Una història que destaca l’orgull i identitat cultural del poble maputxe, així com els desafiaments davant de fenòmens com l’emigració i l’assimilació.
Tsô’Rehipâri, Sangradouro (Documental)
Poble Indígena: Xavante | 28 minuts | Brasil, 2009 | Direcció i producció: Divino Tserewahú, Amandine Goisbault i Tiago Torres.
L’any 1957, després de dos segles de resistència, un grup xavante es rendeix a la missió salesiana Sangradouro, a Mato Grosso. Amb excel·lents imatges d’arxiu, la pel·lícula és un bon exemple del que van suposar les missions per als pobles indígenes d’Amèrica Llatina. El documental reflexiona sobre les preocupacions dels xavante a dia d’avui, envoltats per l’agronegoci de la soja, amb la terra i els recursos esgotats, i en mig de tants canvis socials i culturals. Després de segles d’assimilació, aculturació i explotació territorial, preservar la nostra identitat, depèn només de nosaltres?
Racismo (Documental)
Pobles Indígenes: nació maia | 12 min | Guatemala, 2009 | Direcció i producció: Asociación Centro de Mujeres Comunicadoras de Guatemala.
Què és el racisme? Quina imatge és té de l’indígena? I de la dona indígena en general? Què s’està fent per canviar aquest imaginari? S’han produït avenços en aquest sentit? Aquestes són les preguntes que es fan un grup de dones comunicadores. El documental, realitzat amb finalitats pedagògiques, cerca respostes a aquestes qüestions i pretén mostrar el racisme sistèmic, estructural i institucional contra l’indígena, encara molt present a la societat guatemalenca.
Nabusimake, Memorias de una Independencia (Docuficció)
Pobles Indígenes: Arhuac | 37 minuts | Colòmbia, 2010 | Director: Armando Villafaña. Producció: Zhigoneshi (Centro de Comunicación Indígena Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia).
Realització de videastes indígenes que mostra la narrativa històrica local del poble arhuac en el seu procés de resistència i posterior independència de la sujecció religiosa, cultural i econòmica desplegada per la missió caputxina en els territoris de l’antiga San Sebastian de Rábago (avui anomenada Nabusimake) a la Serra Nevada de Santa Marta, al nord de Colòmbia.
No se han encontrado comentarios