Por mucho que sople el viento es la crónica de veinte años de lucha en defensa de la huerta valenciana. Un sistema agrícola que durante mil años ha hermanado campo y ciudad.

Documental que dialogue amb els veterans lluitadors de Per l’horta i amb els nous activistes que van ocupar el Forn de Barraca. Però que també parle amb els llauradors i veïns que habiten l’horta. I per descomptat, amb els experts que assenyalen la relació entre el Canvi Climàtic, la Sobirania Alimentària i l’horta. Sense oblidar denunciar les noves amenaces: ampliació de carreteres, vies fèrries i plans urbanístics.

Per fer-ho disposem de les gravacions que l’equip vam fer des del primer dia fins a l’últim de la resistència del Forn de Barraca. Contextualitzat amb imatges aèries que ens mostren tota la bellesa i les ferides de l’horta. Per recordar les arrels de la lluita utilitzarem imatges inèdites que vam gravar fa 15 anys a les lluites de La Punta i Benimaclet.

Horta, Forn de Barraca i Emergència Climàtica

L’horta valenciana és un sistema agrícola mil·lenari. Model de sostenibilitat, autosuficiència i sobirania alimentària. Ajuda a regular el clima i genera un anell de biodiversitat, aireació i flux de l’aigua. L’àrea metropolitana de València és l’única en l’àmbit europeu que encara disposa d’un anell agrícola periurbà. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura ha declarat el regadiu històric de l’Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial.

Però es troba greument amenaçada. Al llarg del segle XX la meitat de l’horta ha sigut destruïda. Els governs han prioritzat l’expansió urbanística, turística i industrial, les infraestructures massives i l’especulació immobiliària.

El Forn de Barraca era una alqueria centenària, situada entre l’horta de València i Alboraia. L’estat va decidir que calia ampliar la carretera V-21. Sense consultar ningú, van imposar la destrucció de 64.000 metres quadrats de la millor horta productiva. I de les seues alqueries.

Històries de lluita i horta

Eduardo Galeano ens recorda que estem fets d’històries. I de memòria. Per això preparem un documental sobre la lluita en defensa de l’horta. És la història del Forn de Barraca. Però també la de la resistència de Benimaclet i La Punta, d’Alboraia i de totes les hortes. És una reflexió i un crit de futur.

I ho volem fer contant la història des dels protagonistes: llauradors, veïns, activistes i resistents. La memòria popular viva, per obrir el necessari debat sobre l’emergència climàtica, la sostenibilitat i el futur de la nostra terra. Aquest és el desafiament més gran de la nostra generació. I de les que vindran.

Per molt que bufe el vent no s’apaguen les estreles és una dita popular valenciana. Que ens recorda que, malgrat tot, seguim vius i resistint. Amb aquesta frase acaba el nostre anterior documental: Savis de l’horta.

Horta, Forn de Barraca i Emergència Climàtica

L’horta valenciana és un sistema agrícola mil·lenari. Model de sostenibilitat, autosuficiència i sobirania alimentària. Ajuda a regular el clima i genera un anell de biodiversitat, aireació i flux de l’aigua. L’àrea metropolitana de València és l’única en l’àmbit europeu que encara disposa d’un anell agrícola periurbà. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura ha declarat el regadiu històric de l’Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial.

Però es troba greument amenaçada. Al llarg del segle XX la meitat de l’horta ha sigut destruïda. Els governs han prioritzat l’expansió urbanística, turística i industrial, les infraestructures massives i l’especulació immobiliària.

El Forn de Barraca era una alqueria centenària, situada entre l’horta de València i Alboraia. L’estat va decidir que calia ampliar la carretera V-21. Sense consultar ningú, van imposar la destrucció de 64.000 metres quadrats de la millor horta productiva. I de les seues alqueries.

Durant anys els activistes havien defensat traçats alternatius a la carretera. Havien protestat, escrit articles i dissenyat propostes. Però el poder no els va escoltar.

Farts, es van plantar. I durant dies van aturar les màquines, generant un ampli suport i obrint el debat sobre el model de societat que volem. Com a resposta, el govern va enviar forces d’elit per desallotjar-los de matinada.

Aquesta és la seua història. Però també la de generacions de llauradors, activistes i veïns que s’estimen l’horta. I és també una reflexió sobre com encarar el futur de la nostra societat quan ens trobem en Emergència Climàtica.

Documental

Un documental de David Segarra amb música de Míriam Encinas.

So i mescla de Lluís Enguix.
Amb imatges de Vicent Xanzà, Daniel Magraner, Germán Caballero i Nicolás López.
Amb la col·laboració musical d’Alfons Encinas, Aleix Tobias, Pau Puig i Carles Dénia.

Gravat entre els anys 2000 i 2020 a les hortes de La Punta, Benimaclet, Benicalap, Castellar, Alboraia i L’Albufera.

Un documental finançat via Verkami, amb el suport de Sembra Llibres i Per l’horta.

Vert documental online

https://yewtu.be/watch?v=UPokMSHJ42k